La narrativa de la conquesta de Josuè inclou la captura de Makeda, un moment significatiu en el viatge d'Israel per reclamar la Terra Promesa. La destrucció completa de la ciutat, incloent-hi el seu rei, subratlla la severitat i totalitat del judici de Déu contra les ciutats canaanites que s'oposaven a Israel. Aquesta acció formava part d'un mandat diví més ampli donat a Josuè i als israelites per eliminar influències que podrien corrompre la seva fe i apartar-los de Déu.
La referència a fer amb el rei de Makeda el mateix que es va fer amb el rei de Jericó indica un patró de justícia divina i el compliment de les promeses de Déu. Reflecteix el context històric de la guerra i el judici diví a l'Antic Testament, on l'obediència als manaments de Déu era fonamental. Aquesta narrativa serveix com a recordatori de la serietat amb què els israelites havien d'apropar-se a la seva relació de pacte amb Déu, emfatitzant temes de fidelitat, obediència i l'assegurament que Déu compliria les seves promeses al seu poble.