En la història de Jonàs, Déu utilitza una planta i un cuc per ensenyar a Jonàs una lliçó més profunda sobre la compassió i la perspectiva. Jonàs estava assegut fora de la ciutat de Nínive, esperant a veure què passaria amb ella. Déu va proporcionar una planta frondosa per donar ombra a Jonàs, cosa que el feia molt feliç. No obstant això, l'endemà, Déu va enviar un cuc per rosegat la planta, provocant que s'assequés i morís. Aquest esdeveniment no es tractava només de la planta en si, sinó que era una metàfora de l'actitud de Jonàs.
Jonàs estava molest per la mort de la planta, però mostrava poc interès per la gent de Nínive. Déu va utilitzar aquesta situació per il·lustrar a Jonàs la importància de cuidar dels altres i tenir compassió, fins i tot per aquells que podrien semblar no mereixedors. La planta que s'asseca serveix com a recordatori que els conforts terrenals són temporals i que el nostre veritable focus hauria de ser l'alineament amb la natura compassiva de Déu. Això desafia els creients a reflexionar sobre les seves pròpies prioritats i a buscar un cor que reflecteixi l'amor i la misericòrdia de Déu.
