En aquest moment d'incertesa, els habitants de Nínive expressen una profunda esperança que Déu pugui optar per mostrar misericòrdia en comptes d'executar el judici. La seva pregunta, "Qui sap?", subratlla la imprevisibilitat de la gràcia divina i la possibilitat que la compassió de Déu pugui superar la seva ira. Això reflecteix una comprensió profunda del caràcter de Déu com a just i misericordiós. Els nínivites, en reconèixer els seus pecats, no només estan penedits, sinó que també són optimistes que el seu canvi de cor pugui portar a un canvi en el seu destí.
Aquest vers captura l'essència del penediment i la creença que una transformació genuïna pot portar al perdó diví. Ens recorda que Déu sempre està obert a perdonar aquells que busquen sincerament apartar-se dels seus errors i adoptar una nova manera de viure. L'esperança expressada pels nínivites és un testimoni del poder de la fe i de la creença que l'amor de Déu és més gran que la seva ira. Anima els creients a confiar en la misericòrdia de Déu i a esforçar-se per viure d'acord amb la seva voluntat, sabent que un penediment sincer pot portar a la redempció i la renovació.
