Jesús fa una observació punyent sobre els desafiaments que afronten aquells que són cridats a dir la veritat i a portar el canvi. Sovint, les persones més properes a nosaltres poden tenir dificultats per veure més enllà dels nostres rols i identitats familiars, cosa que dificulta que reconeguin la crida divina o la saviesa que podem portar. Això pot ser particularment cert per als profetes o líders espirituals, que poden trobar més acceptació i honor entre desconeguts que no pas entre la seva pròpia comunitat.
Aquesta perspectiva ens anima a examinar els nostres propis prejudicis i suposicions. Ens convida a ser més receptius a les veus i les perspectives de les persones que coneixem bé, reconeixent que Déu pot parlar a través de qualsevol, independentment del seu origen o de la nostra familiaritat amb ells. També serveix com a recordatori per a aquells que se senten poc valorats en els seus propis cercles, per perseverar, sabent que el seu valor i missatge no es veuen disminuïts per la manca de reconeixement dels altres. Adoptar aquesta perspectiva pot conduir a una comprensió més profunda i a connexions més fortes dins de les nostres comunitats.