En aquesta ensenyança profunda, Jesús explica el requisit essencial per entrar al regne de Déu: néixer d'aigua i de l'Esperit. Aquest concepte de naixement és fonamental en la teologia cristiana, signifiant un procés transformador que va més enllà de l'existència física. La referència a l'aigua s'interpreta sovint com el baptisme, que simbolitza la purificació i la neteja de la vida antiga. El baptisme és una declaració pública de fe i un compromís de seguir Crist.
L'Esperit es refereix a l'Esperit Sant, que té un paper crucial en la renovació i transformació del cor i la ment del creient. Aquest naixement espiritual implica abraçar una nova identitat en Crist, caracteritzada per una vida guiada per l'Esperit, marcada per l'amor, la joia, la pau i altres fruits de l'Esperit. Aquesta transformació no és només un esdeveniment puntual, sinó un viatge continu de creixement cap a Déu i d'execució dels seus propòsits. Junts, néixer d'aigua i de l'Esperit representa una renovació completa que prepara els creients per participar plenament en la vida i la comunitat del regne de Déu.
