En el moment en què Jesús és enfrontat pels soldats i funcionaris enviats per arrestar-lo, declara obertament la seva identitat amb les paraules, "Sóc jo". Aquesta afirmació va més enllà d'un simple reconeixement; ressona amb el nom diví revelat a Moisès a l'Antic Testament, "Sóc". El poder d'aquesta declaració és tan profund que fa que aquells que van venir a arrestar-lo reculin i caiguin a terra. Aquest moment il·lustra l'autoritat i la presència divina de Jesús, fins i tot enmig d'una situació hostil.
La reacció dels soldats i funcionaris destaca el contrast entre el poder humà i l'autoritat divina. Malgrat les seves armes i el seu nombre, es veuen momentàniament aclaparats per la realitat espiritual de qui és Jesús. Aquest esdeveniment prefigura la victòria definitiva de Jesús sobre el pecat i la mort, recordant als creients la seva sobirania i el compliment de la seva missió. També serveix com un poderós testimoni de la veritat que Jesús va abraçar voluntàriament el seu camí cap a la creu, demostrant el seu amor i obediència a la voluntat del Pare.
