Jeremies 39:1 estableix el context per als esdeveniments dramàtics que porten a la caiguda de Jerusalem. Proporciona una data històrica, assenyalant el novè any del regnat de Zedekies i el desè mes, quan Nabucodonosor, el poderós rei de Babilònia, va començar el seu assetjament. Això va ser un compliment de les profecies donades per Jeremies, qui havia advertit al poble de Judà sobre el judici imminent a causa de la seva desobediència i idolatria. L'assetjament no era només una campanya militar, sinó un punt d'inflexió significatiu en la història bíblica, il·lustrant les greus conseqüències d'ignorar els manaments de Déu.
El vers destaca l'avanç implacable de les forces babilòniques, subratllant la inevitabilitat de la captura de la ciutat. Serveix com un recordatori seriós de la importància d'escoltar les advertències divines i mantenir la fidelitat a Déu. Aquest esdeveniment històric també prefigura l'esperança de restauració i redempció que segueix, ja que els plans de Déu inclouen, en última instància, la renovació i la salvació del seu poble. La narrativa de la caiguda de Jerusalem i els esdeveniments posteriors són centrals per entendre els temes més amplis de judici i esperança en la història bíblica.