En aquest verset, Déu parla a través del profeta Jeremies, ressaltant les mancances espirituals del seu poble. Han comès dos errors significatius. Primer, s'han apartat de Déu, que és descrit com la 'font d'aigua viva'. Aquesta imatge suggereix que Déu és la font de vida, refresc i sosteniment, similar a un naixement natural que proporciona aigua pura i vital. En abandonar Déu, rebutgen l'essència mateixa de la vida i les benediccions que provenen d'una relació amb Ell.
En segon lloc, han intentat crear les seves pròpies solucions a les seves necessitats, representades per 'cisternes trencades que no poden retenir aigua'. Les cisternes eren dipòsits fets per l'home per recollir aigua de pluja, però una cisterna trencada és inútil, ja que no pot retenir l'aigua. Això simbolitza la futilitat i insuficiència dels esforços humans per trobar la satisfacció al marge de Déu. El verset serveix com un poderós recordatori de la importància de confiar en Déu per al nodriment espiritual i els perills de cercar la satisfacció en solucions mundanes o autoimposades. Anima els creients a confiar en la provisió i la saviesa de Déu, reconeixent que només Ell pot satisfer veritablement les necessitats més profundes de l'ànima humana.
