Jeremies pinta una imatge dels ídols com espantalls en un camp de cogombres, subratllant la seva total manca de vida i poder. Aquests objectes fets per l'home, encara que potser elaborats amb cura i adornats amb bellesa, són en última instància impotents. No poden parlar per oferir saviesa o orientació, ni poden caminar per acompanyar o protegir aquells que els adoren. El missatge del profeta és un de tranquil·litat: no cal tenir por d'aquests ídols, ja que són incapaços de causar dany o proporcionar benefici.
Aquesta passatge serveix com a recordatori per dipositar la confiança en el Déu vivent, que és actiu i compromès amb la seva creació. A diferència dels ídols, Déu no està confinat a un sol lloc o forma. És omnipotent i omnipresent, capaç d'interactuar i influir en el món de manera significativa. Les paraules de Jeremies animen els creients a buscar una relació amb Déu, que és la font del veritable poder i saviesa, en comptes de dependre d'objectes sense vida que no poden respondre a les seves necessitats o oracions. Aquest missatge és atemporal, instintant a tots a discernir on dipositen la seva fe i a triar el Déu vivent per sobre dels ídols sense vida.
