Després del diluvi, Déu redefineix la relació entre els humans i el regne animal. Aquest vers significa un canvi on els humans reben el domini sobre totes les criatures vives. El temor i el pànic esmentats indiquen un ordre natural establert per Déu, on els animals respectaran instintivament els humans. Aquest domini no es tracta només de control o explotació; implica un paper de responsabilitat on els humans són encarregats de cuidar i gestionar les criatures de la terra.
A més, aquest vers reflecteix el tema més ampli de la responsabilitat de la humanitat en la creació. Mentre que els humans reben autoritat, això ve amb l'expectativa d'una gestió savia i compassiva. El temor dels animals és un recordatori de les dinàmiques de poder, però també crida els humans a actuar amb integritat i cura. Aquesta relació forma part del pacte de Déu amb Noè i els seus descendents, marcant un nou començament per a la humanitat i el món natural. Assegura als creients el seu lloc en la creació i les responsabilitats que en deriven.
