Josep, qui havia assolit una posició de poder a Egipte, demostra el seu amor i respecte pel seu pare, Jacob, també conegut com Israel, assegurant-se que rebi un enterrament digne. L'embalsamament era una pràctica egípcia, que indica la integració de Josep a la societat egípcia i la seva capacitat per navegar entre diferents normes culturals. Aquest acte d'embalsamament no només subratlla l'estatus i els recursos de Josep, sinó també el seu compromís d'honorar l'herència del seu pare. Reflecteix un profund vincle familiar i la importància de respectar el patrimoni i les tradicions, fins i tot quan es viu en una terra estrangera.
L'acte d'embalsamar també signifiquen la preparació per al viatge de tornada a Canaan, on Jacob volia ser enterrat. Les accions de Josep ens recorden la importància de complir els desitjos familiars i mantenir connexions amb les nostres arrels. Aquest passatge anima els lectors a honrar els seus éssers estimats i respectar els seus darrers desitjos, alhora que abraçen les diverses pràctiques culturals que la vida pot portar. És un testament a la naturalesa perdurable dels vincles familiars i al respecte per aquells que han modelat les nostres vides.
