En aquest versicle, s'ofereix una visió de la vida de Josep, una figura central a la Bíblia, durant la seva estada a Egipte. El faraó, el rei egipci, s'havia enutjat amb dos dels seus servents—el coper i el forner—i els havia empresonat. Aquest esdeveniment és significatiu, ja que condueix a un encontre amb Josep, que també es trobava a la presó en aquell moment. Josep havia estat venut com a esclau pels seus germans i havia acabat a Egipte, on va ser falsament acusat i empresonat. Malgrat aquestes adversitats, la fe i la integritat de Josep es mantenien fermes.
L'empresonament del coper i del forner prepara el terreny perquè Josep pugui demostrar el seu do d'interpretar somnis, un talent que finalment el portarà a la seva llibertat i a l'ascens al poder a Egipte. Aquest versicle ens recorda la natura imprevisible de la vida i com les circumstàncies poden canviar ràpidament. També subratlla el tema de la providència divina, ja que Déu pot utilitzar fins i tot les situacions més difícils per complir els seus plans. Aquesta història anima els creients a confiar en el temps i el propòsit de Déu, fins i tot davant l'adversitat.
