Jubal és mencionat com un descendent de Caïm, i se li atribueix ser el progenitor d'aquells que toquen instruments musicals, específicament instruments de corda i flautes. Aquesta breu menció en el Gènesi subratlla el desenvolupament primerenc de la música com un aspecte significatiu de la cultura humana. La música, tal com la representa Jubal, és vista com un do diví que enriqueix la vida humana, oferint un mitjà d'expressió, adoració i unió comunitària. La referència a Jubal com el 'pare' dels músics suggereix que la creativitat i l'expressió artística són integrals a la identitat i l'experiència humana.
La menció de Jubal també reflecteix el tema bíblic més ampli de la innovació humana i l'avançament cultural, fins i tot davant dels desafiaments de la vida fora d'Eden. El seu paper com a músic assenyala el poder perdurable de la música per elevar l'esperit, comunicar emocions i unir les persones. Aquesta passa convida a la reflexió sobre les maneres en què la música continua jugant un paper vital en l'adoració i la vida diària, servint com un pont entre el diví i l'humà.