I sentiren la veu del Senyor Déu que passejava pel jardí al vespre; i Adam i la seva dona s'amagaren de la presència del Senyor Déu entre els arbres del jardí.

Gènesi 3:8

Faithy explica

Enmig de la tranquil·litat del Jardí de l'Eden, aquesta escena marca un moment clau en la narrativa bíblica. Adam i Eva, després d'haver menjat del fruit prohibit, senten Déu apropant-se. La seva decisió d'amagar-se entre els arbres simbolitza un canvi dramàtic en la seva relació amb Déu, passant de la innocència a un estat de culpa i vergonya. Aquest acte d'amagar-se subratlla la inclinació humana a retirar-se quan ens enfrontem a les nostres faltes o a la por del judici. La imatge de Déu caminant pel jardí suggereix un déu personal i accessible que desitja la comunió amb la humanitat. No obstant això, la reacció de la parella revela la ruptura que el pecat introdueix en aquesta relació. Aquest moment convida a la reflexió sobre com responem als nostres propis errors i la importància de buscar la reconciliació i el perdó. També emfatitza la presència perdurable de Déu, que busca la seva creació fins i tot quan aquesta es gira d'esquena. El passatge anima els creients a afrontar les seves mancances amb honestedat i a confiar en la voluntat de Déu de restaurar i perdonar.