Pau explica la seva trobada amb els líders de l'església primitiva, on van acordar la importància de difondre l'Evangeli tant als jueus com als gentils. No obstant això, van subratllar un aspecte crucial: la necessitat de recordar els pobres. Aquesta instrucció no és només una suggerència, sinó un element fonamental de la vida cristiana, arrelat en les ensenyances de Jesús, qui va defensar constantment els marginats. La voluntat de Pau d'ajudar els pobres reflecteix la seva comprensió que la fe ha d'anar acompanyada d'acció. Cuidar dels pobres és una expressió tangible d'amor i compassió, demostrant el poder transformador de l'Evangeli. Serveix com a recordatori que el creixement espiritual està entrellaçat amb la responsabilitat social. Prioritzant les necessitats dels menys afavorits, els cristians poden viure la seva fe de manera significativa, fomentant una comunitat que reflecteixi la naturalesa inclusiva i solidària del regne de Déu.
Aquesta idea desafia els creients a mirar més enllà d'ells mateixos i considerar la comunitat més àmplia, instigant-los a ser proactius en els seus esforços per alleugerir la pobresa i la injustícia. Crida a un compromís amb la justícia social que és integral a la missió cristiana, animant actes de bondat i generositat com a reflex de l'amor de Déu.