En aquest verset, Déu parla a través del profeta Ezequiel, pronunciant un judici sobre els ammonites, una nació veïna d'Israel. La imatge utilitzada aquí és vívida i simbòlica. Rabbah, la ciutat capital d'Ammon, es convertirà en un pasturatge per a camells, mentre que la resta d'Ammon esdevindrà un lloc de descans per a ovelles. Aquesta transformació de ciutats bullicioses a simples pasturatges indica un canvi dràstic, simbolitzant la desolació i el final de la seva prosperitat. La menció de camells i ovelles, animals associats amb la vida nòmada i la simplicitat, subratlla l'extensió d'aquesta caiguda.
L'objectiu d'aquest judici no és només punitiu, sinó també revelador. Déu vol que els ammonites i altres reconeguin la seva sobirania i poder. Permetent que aquests esdeveniments tinguin lloc, pretén fer conèixer la seva presència i autoritat. Aquest passatge destaca les conseqüències de l'orgull i la importància de la humilitat davant de Déu. Serveix com a advertència contra la complacència i com un crida a reconèixer el govern de Déu sobre totes les nacions i pobles, recordant-nos la importància d'alinear les nostres vides amb la seva voluntat.
