Moisès va designar tres ciutats a l'est del riu Jordà com a ciutats de refugi. Aquestes ciutats tenien un paper fonamental en el sistema de justícia de l'antic Israel. Eran llocs on aquells que havien causat la mort d'una persona sense intenció podien escapar per evitar la retribució immediata de la família de la víctima. Aquest sistema estava dissenyat per assegurar que la justícia es dugués a terme de manera justa i que l'acusat tingués l'oportunitat d'un judici adequat. L'establiment d'aquestes ciutats demostra una profunda comprensió de la justícia que inclou tant la responsabilitat com la misericòrdia. Reflecteix una societat que valora la vida humana i busca protegir-la, fins i tot en situacions complexes. Proporcionant aquestes ciutats, la comunitat reconeixia el potencial d'error humà i la necessitat d'una resposta compassiva. Aquest enfocament de la justícia és un recordatori de la importància de crear sistemes que protegeixin els innocents i assegurin un tracte just per a tothom.
Les ciutats de refugi també simbolitzen la provisió i la cura de Déu pel seu poble, oferint un lloc de seguretat i esperança. Ens recorden la importància de la misericòrdia i la necessitat de sistemes que permetin la redempció i la reconciliació. Aquest concepte pot inspirar les comunitats modernes a buscar una justícia que estigui temperada amb compassió i comprensió.
