En el context de l'antiga Israel, el matrimoni era un contracte social significatiu, i les lleis que l'envoltaven estaven dissenyades per protegir els individus, especialment les dones, que sovint es trobaven en posicions vulnerables. Aquesta norma descriu una situació on una dona, després de ser divorciada pel seu primer marit, es casa amb un segon home. Si aquest segon marit també la divorcia o si mor, la llei proporcionava instruccions específiques sobre com procedir. Aquest marc legal era crucial en un temps on els drets de les dones eren limitats, assegurant que tinguessin un estatus legal clar i no poguessin ser maltractades o deixades sense suport fàcilment.
La narrativa bíblica més àmplia sovint emfatitza la justícia, la compassió i la cura pels marginats. Establint aquestes lleis, la societat pretenia defensar aquests valors, assegurant que fins i tot en circumstàncies difícils, els individus fossin tractats amb equitat i respecte. Això reflecteix el principi bíblic perdurable de cuidar aquells que podrien ser ignorats o desfavorits, destacant la importància de la responsabilitat comunitària i el tractament ètic de tots els membres.