En la interpretació del somni del rei Nabucodonosor, la figura feta de ferro, fang, bronze, plata i or representa regnes terrenals successius, cadascun amb les seves pròpies fortaleses i debilitats. Aquests regnes, malgrat el seu poder i influència, són en última instància efímers i seran escombrats com la palla, que és la part lleugera i sense valor del gra que es buida pel vent durant la batuda. La roca que destrueix l'estàtua simbolitza un regne establert per Déu, que no és creat per mans humanes. Aquest regne es representa com un gran muntanya que omple tota la terra, simbolitzant la seva naturalesa eterna i universal.
La imatge de la roca convertint-se en muntanya emfatitza l'estabilitat, la permanència i l'origen diví del regne de Déu. Aquesta visió ofereix un recordatori poderós que, mentre els imperis humans s'alcen i cauen, el regne de Déu perdura per sempre. Proporciona esperança i seguretat als creients que el pla de Déu prevaldrà en última instància, i el seu regne portarà justícia i pau al món. Aquest passatge anima a tenir fe en la sobirania de Déu i a creure que els seus propòsits es compliran, malgrat la naturalesa temporal del poder humà.
