La visió de Daniel presenta una figura misteriosa vestida de lli, que simbolitza puresa i autoritat divina, situada sobre les aigües, que sovint representen el caos o l'inconegut. Aquesta figura alça ambdues mans cap al cel, un gest de solemnitat i veritat, i jura pel Déu etern. L'expressió "un temps, dos temps i la meitat d'un temps" és enigmàtica, sovint entesa com un període de tres anys i mig, simbolitzant un temps limitat però intens de prova. Aquest període és significatiu en la profecia bíblica, representant un temps de tribulació per al poble de Déu.
La ruptura del poder del poble sant indica una prova severa o persecució, però no és sense propòsit. Suggerix que a través d'aquest procés, el pla últim de Déu es realitzarà. Aquesta visió tranquil·litza els creients que, fins i tot enmig de les proves, Déu continua tenint el control, i els seus propòsits prevaldran. La culminació d'aquests esdeveniments significa el compliment de la profecia divina, encoratjant els creients a mantenir-se ferms en la seva fe, confiants en la sobirania de Déu i en el triomf eventual del seu regne.
