Daniel recorda un temps de intensa disciplina espiritual, durant el qual es va abstenir d'aliments selectes, carn i vi, i va evitar l'ús de locions durant tres setmanes. Aquest període de dejuni no és només una qüestió de negar-se plaers físics, sinó que és un acte profund de devoció i humilitat davant de Déu. En deixar de banda aquestes comoditats, Daniel demostra un profund desig de centrar-se en qüestions espirituals i buscar la guia divina. El dejuni sovint es veu com una manera de purificar-se, de netejar la ment i l'esperit de distraccions, i de mostrar serietat en la pregària i la meditació.
En aquest context, les accions de Daniel reflecteixen un tema comú a la Bíblia, on l'abstinència física s'associa amb la preparació espiritual i la receptivitat. Subratlla la creença que, de vegades, per escoltar la veu de Déu o entendre la seva voluntat, cal allunyar-se de les distraccions de la vida quotidiana i centrar-se a l'interior. El compromís de Daniel serveix d'exemple de com els creients poden preparar-se per rebre coneixements o revelacions espirituals, ressaltant el valor de la disciplina i el sacrifici en el viatge espiritual d'un mateix.
