I hi havia un home coix des del naixement, que era portat i el posaven cada dia a la porta del temple, que es deia la Porta Hermosa, per demanar almoina als qui entraven al temple.

Fets dels Apòstols 3:2

Faithy explica

Un home, que no podia caminar des del naixement, era portat cada dia a la porta del temple anomenada Porta Hermosa. Aquesta porta, probablement una de les principals entrades al temple, era un lloc concorregut on els adoradors i els vianants el podien veure. La seva presència diària ressalta els desafiaments que afrontaven les persones amb discapacitats en l'antiguitat, que sovint depenien de la caritat dels altres per satisfer les seves necessitats bàsiques. El temple, com a lloc de culte i comunitat, era també un espai on s'encoratjava a fer actes de bondat i caritat. La situació d'aquest home destaca la importància de la compassió i el paper del suport comunitari en l'atenció a les necessitats dels més vulnerables. La seva història prepara el terreny per a un esdeveniment miraculous, il·lustrant el poder transformador de la fe i el potencial de canvi quan les persones són vistes i recolzades per la seva comunitat. Aquest encontre no només canvia la seva vida, sinó que també serveix com a testimoni de l'impacte de la intervenció divina i la bondat humana.