Pau s'adreça al rei Agrippa, explicant que l'esperança que té està profundament arrelada en les promeses fetes a les dotze tribus d'Israel. Aquestes tribus, que representen la totalitat del poble jueu, han estat esperant el compliment de les promeses de Déu. Aquesta esperança no és només un desig passiu, sinó que s'expressa activament a través del seu servei sincer a Déu dia i nit. La menció d'aquesta esperança per part de Pau serveix per connectar la seva fe en Jesús com a Messies amb l'expectativa jueva de la salvació de Déu.
En ressaltar aquesta esperança compartida, Pau argumenta que la seva creença en Jesús no és una ruptura amb la tradició jueva, sinó més aviat el seu compliment. Està sent acusat per alguns jueus perquè veuen el seu missatge com una amenaça a la seva comprensió d'aquestes promeses. No obstant això, Pau sosté que la seva fe és coherent amb l'esperança que ha sostingut el poble jueu durant generacions. Aquest passatge ens recorda la importància de l'esperança i la perseverança en el nostre camí espiritual, animant els creients a mantenir-se ferms en la seva fe, fins i tot davant dels desafiaments o malentesos.