Per tant, amb tota seguretat, el rei David, que era profeta i sabia que Déu li havia jurat amb un jurament que un dels seus descendents seia al seu tron, va parlar de la resurrecció del Crist, dient que no havia estat abandonat a l'infern, ni la seva carn havia vist corrupció.

Fets dels Apòstols 2:30

Faithy explica

Aquest verset parla de la visió profètica del rei David, qui, com a figura venerada en les Escriptures hebrees, no només era un rei, sinó també un profeta. Se li va fer una promesa per part de Déu, confirmada amb un jurament, que un dels seus descendents ocuparia el seu tron. Aquesta promesa és significativa en la fe cristiana, ja que apunta a Jesucrist, considerat el compliment d'aquesta profecia. La línia de David és crucial per establir el lloc legítim de Jesucrist com a Messies, l'ungit que regnaria eternament. El verset subratlla la fiabilitat de les promeses de Déu i el seu pla sobirà, que es desenvolupa al llarg de les generacions. També destaca el paper de la profecia a la Bíblia, que actua com un pont entre l'Antic i el Nou Testament. Per als creients, aquesta certesa de la fidelitat de Déu fomenta la confiança i l'esperança, sabent que les promeses de Déu són fermes i es faran realitat. El verset convida a la reflexió sobre la continuïtat de l'obra de Déu i el compliment de les seves promeses a través de Jesucrist, oferint una base per a la fe i la confiança en el seu pla diví.