A Corint, Pau va trobar una resistència significativa per part de la comunitat jueva local, que es sentia inquieta pels seus ensenyaments sobre Jesús. Es van unir per portar-lo davant de Galió, el proconsul romà d'Acaia, amb l'esperança d'aturar la seva missió. El paper de Galió com a proconsul era significatiu perquè els funcionaris romans sovint tenien el poder d'influir en la difusió de nous moviments religiosos. Aquest moment subratlla la tensió entre la fe cristiana emergent i les tradicions religioses establertes.
La resposta de Galió, que es detalla en els versos següents, va ser crucial. Va desestimar el cas, veient-lo com un assumpte religiós intern més que com un problema legal. Aquesta decisió va permetre a Pau continuar la seva obra sense interferències romanes, il·lustrant com la providència divina pot actuar a través d'autoritats seculares per protegir i avançar la missió de difondre l'Evangeli. L'episodi és un testament de la resiliència i la determinació dels primers cristians, que van afrontar tant reptes socials com legals.
