En aquest passatge, l'església primitiva s'enfronta a la inclusió dels gentils, o no jueus, a la fe cristiana. El vers subratlla que Déu no fa distincions entre jueus i gentils, ja que neteix els cors de tots aquells que creuen a través de la fe. Aquesta neteja no es basa en l'adhesió a la llei o a pràctiques culturals, sinó que és un regal de gràcia a través de la fe en Jesucrist. Els líders de l'església primitiva van reconèixer que la fe, i no l'ètnia o el fons cultural, és el que realment importa als ulls de Déu.
Aquesta ensenyança va ser revolucionària en aquell moment, ja que va trencar barreres i prejudicis que havien perdurat durant molt de temps. Serveix com un recordatori que l'amor i la salvació de Déu estan disponibles per a tothom, i que la fe és el gran igualador. Els creients són cridats a reflectir aquesta imparcialitat divina fomentant la unitat i l'acceptació dins de l'església. Aquest vers anima els cristians a centrar-se en el cor i el poder transformador de la fe, que transcendeix totes les divisions humanes i ens uneix en l'amor de Crist.
