En els primers dies de l'església cristiana, hi va haver un moment significatiu en què es va fer evident que la salvació de Déu no era només per al poble jueu, sinó també per als gentils. Aquesta afirmació captura l'essència d'aquesta revelació. Simó Pere havia compartit prèviament com Déu li havia mostrat que els gentils havien de ser inclosos en el seu pla de salvació. Aquesta va ser una realització revolucionària per a l'església primitiva, que inicialment havia estat predominantment jueva.
La inclusió dels gentils va significar un nou capítol en la relació de Déu amb la humanitat. Va subratllar el missatge que l'amor i la gràcia de Déu no estan confinats a un grup ètnic o cultural específic. En canvi, la seva invitació a formar part del seu poble s'estén a tothom, independentment del seu patrimoni o passat. Aquest va ser un moment clau en l'expansió del cristianisme, ja que va obrir la porta perquè l'Evangeli arribés a tots els racons del món.
Aquesta afirmació anima els creients a abraçar la diversitat dins del cos de Crist i a reconèixer que la família de Déu està formada per persones de totes les nacions i orígens. Ens desafia a trencar barreres i a veure cada persona com una part valuosa de la creació de Déu, digna del seu amor i gràcia.
