L'escena es desenvolupa en un moment de turbulència política a Israel. Isbòxet, fill de Saül, era un rival de David pel tron. Els homes que van matar Isbòxet creien que feien un favor a David en eliminar la seva competència. Van presentar el seu cap a David, afirmant que era un acte de justícia divina. No obstant això, la reacció de David no va ser d'aprovació. En canvi, va condemnar les seves accions, mostrant que valorava la justícia i la rectitud per sobre del guany personal.
La resposta de David destaca un principi clau en el seu lideratge: es va negar a construir el seu regne sobre la sang dels altres. Aquest moment subratlla la importància de la integritat i el lideratge moral. David entenia que la veritable justícia no s'aconsegueix a través de la traïció o la violència, sinó mitjançant l'adhesió als principis de Déu. Això ens ensenya que fins i tot en situacions difícils, hem de buscar actuar de maneres que honorin Déu i reflecteixin la seva justícia, en lloc de prendre les coses a les nostres mans mitjançant mitjans incorrectes.