Abner, un comandant militar prominent, parla aquí sobre la seva intenció de donar suport a l'ascens de David com a rei d'Israel. Reconèixer la promesa divina que Déu va fer a David, que era establir-lo com a rei. En invocar el judici de Déu sobre ell mateix si no actua, Abner demostra la gravetat del seu compromís. Això reflecteix un tema més ampli de la Bíblia sobre la sobirania de Déu i el compliment de les seves promeses a través de l'agència humana.
El context d'aquesta declaració és significatiu. Abner havia estat un suport de la casa de Saul, però, per raons polítiques i personals, decideix canviar la seva aliança a David. Aquest canvi no és només polític; és també un reconeixement de la voluntat de Déu. Les paraules d'Abner ens recorden que els plans de Déu sovint es despleguen a través de mitjans i individus inesperats. Anima els creients a confiar en el temps de Déu i a estar oberts als rols que podrien jugar en el seu pla diví. El vers també destaca la importància de la integritat i la responsabilitat en el lideratge, ja que Abner es compromet a un alt estàndard per complir la promesa de Déu.
