En aquest passatge, l'apòstol Pere s'adreça a la presència de falsos mestres i individus immorals dins de la comunitat. Els descriu com a persones amb els ulls plens d'adulteri, indicant una luxúria constant i pervasive que impulsa les seves accions. Aquesta metàfora suggereix un desig insaciable que els porta a participar contínuament en comportaments pecaminosos. Les seves accions no només són autodestructives, sinó que també són perjudicials per als altres, ja que s'apunten a aquells que són inestables o vulnerables, desviant-los de la veritat.
Pere també assenyala la seva experiència en la cobdícia, suggerint que han perfeccionat les seves habilitats per explotar els altres per guanys financers o personals. Aquesta cobdícia no és només un defecte menor, sinó una característica definidora del seu comportament, marcant-los com a un grup maleït. El vers serveix com una advertència contundent per als fidels per ser conscients d'aquestes persones i protegir-se de la seva influència. Fa una crida als creients a mantenir la integritat moral i a donar suport els uns als altres per mantenir una comunitat fonamentada en la veritat i la rectitud.
