En aquest vers, l'autor expressa la intenció de documentar els esdeveniments i les ensenyances que han arribat a la seva atenció. L'objectiu és proporcionar un recurs que aporti alegria i beneficis pràctics als qui el llegeixen. Això reflecteix una profunda apreciació pel poder de les paraules escrites per preservar la saviesa i la història. Mitjançant la documentació d'aquestes qüestions, l'autor pretén assegurar que les percepcions valuoses no es perdin amb el temps i puguin continuar guiant i inspirant les generacions futures.
El vers subratlla el doble propòsit d'aquestes escriptures: delectar la ment i oferir lliçons pràctiques per a la vida. Aquesta dualitat parla de l'enfocament holístic d'interactuar amb les escriptures i els relats històrics, no només com una font d'estimulació intel·lectual, sinó també com una guia per viure una vida significativa i plena. L'acte d'escriure es converteix en un servei a la comunitat, proporcionant un llegat de coneixement que transcendeix el temps i l'espai, oferint als lectors l'oportunitat d'aprendre del passat i aplicar aquestes lliçons a les seves pròpies vides.