Joacaz, fill del venerat rei Josies, va ser escollit pel poble de Judà per succeir el seu pare com a rei. Aquesta decisió reflecteix el respecte del poble per l'herència de Josies i l'esperança que Joacaz continués les reformes i la devoció del seu pare cap a Déu. Josies havia estat un rei que va liderar reformes religioses significatives, tornant la nació a l'adoració de Jahvè. L'elecció de Joacaz per part del poble simbolitza el seu desig de continuïtat en el lideratge i la direcció espiritual.
Tanmateix, el regnat de Joacaz va ser breu i marcat per la turbulència política. Va governar només durant tres mesos abans de ser deposat pel faraó Necho d'Egipte. Aquesta transició ressalta la vulnerabilitat de Judà durant aquest període, atrapada entre poderosos imperis. El vers destaca la importància del lideratge i el paper del poble en l'elecció dels seus líders, alhora que anticipa la inestabilitat i els reptes que esperaven a Judà. Serveix com a recordatori de les complexitats del lideratge i l'impacte de les forces externes en el destí d'una nació.
