La valenta intervenció de Jošebà durant un període d'agitació política és un testimoni del poder del coratge i la fe individuals. Mentre Atàlia buscava eliminar tots els rivals potencials al seu regnat, Jošebà, motivada per vincles familiars i potser per una guia divina, va prendre una postura per protegir el seu nebot Joas. Amagant-lo a ell i a la seva llevadora, no només va salvar la seva vida, sinó que també va preservar la línia de David, que té una importància teològica significativa, ja que és a través d'aquesta línia que els cristians creuen que vindria Jesucrist.
Aquest acte de valentia subratlla el tema de la providència divina i la protecció al llarg de la Bíblia. Les accions de Jošebà ens recorden que Déu sovint treballa a través d'individus per complir els seus propòsits, fins i tot en els moments més foscos. La seva història anima els creients a actuar amb coratge i fe, confiants que les seves accions, per petites que semblin, poden contribuir al pla més gran de Déu. També serveix com a recordatori de la importància de la lleialtat familiar i dels extrems als quals un pot arribar per protegir els seus éssers estimats.
