La designació de Josafat de levites, sacerdots i caps de famílies a Jerusalem va ser una decisió estratègica per assegurar que l'administració de la justícia estigués profundament arrelada en les ensenyances espirituals i morals del Senyor. Els levites i sacerdots ja eren respectats pel seu coneixement de la llei i pel seu paper en la vida religiosa, mentre que els caps de famílies aportaven saviesa i experiència dels seus rols de lideratge dins de la comunitat. En reunir aquests grups, Josafat pretenia crear un sistema judicial que fos no només just sinó també reflexiu dels manaments de Déu.
Aquesta iniciativa subratlla la importància d'integrar la fe amb la governança. Josafat va reconèixer que, per a que una societat prosperés, els seus sistemes legals i administratius havien d'estar alineats amb els principis divins. Aquest enfocament garantí que les disputes es resolguessin no només segons la saviesa humana, sinó també d'acord amb la voluntat de Déu. També destaca el paper dels líders en fomentar una comunitat que valori la justícia, la pau i la rectitud. Un lideratge així és crucial per guiar les persones cap a una societat harmònica i moralment sòlida.
