Rehoboam, fill de Salomó, es va trobar governant sobre els israelites que vivien a les ciutats de Judà després de la divisió del regne. Aquesta divisió va ocórrer perquè Rehoboam va decidir ignorar els consells dels ancians i va optar per seguir els consells dels seus iguals, imposant un govern més dur. Les tribus del nord, insatisfetes amb el seu lideratge, es van separar, formant el seu propi regne sota Jeroboam. Aquest esdeveniment va marcar l'inici d'Israel dividit, amb Rehoboam mantenint el control sobre el regne del sud, que incloïa les tribus de Judà i Benjamí.
La divisió del regne subratlla la importància crítica d'un lideratge savi i compassiu. La decisió de Rehoboam d'imposar càrregues més pesades al poble va portar al descontentament i a la divisió. Aquest passatge serveix com un recordatori punyent de les conseqüències que poden sorgir de l'orgull i la manca d'empatia. Anima els líders a buscar saviesa i a escoltar les necessitats dels qui governen, fomentant la unitat i la pau en comptes de la divisió i el conflicte.
