Durant una sequera severa, Elies, un profeta de Déu, es troba amb una vídua a Sarepta. Quan li demana aigua, també li sol·licita un tros de pa. Aquesta petició és significativa perquè la vídua es troba en una situació desesperada, amb prou feines té menjar per a ella i el seu fill. La petició atrevida d'Elies és una prova de fe tant per a ell com per a la vídua. Demostra la importància de confiar en la provisió de Déu, fins i tot quan les circumstàncies semblen desesperades.
La resposta de la vídua, a mesura que la història es desenvolupa, mostra la seva disposició a donar malgrat les seves pròpies necessitats. El seu acte de fe condueix a una provisió miraculosa on el seu cossi de farina i el seu got d'oli no s'esgoten. Aquesta narrativa ensenya que la fe i l'obediència poden portar a benediccions inesperades. Anima els creients a confiar en les promeses de Déu i a ser generosos, sabent que Déu pot proveir abundantment fins i tot en temps d'escassetat. Aquesta història és un recordatori poderós de la fidelitat de Déu i de les benediccions que provenen de confiar en Ell.
