David, fill de Jessè, és reconegut com el rei que va governar sobre el regne unit d'Israel. La seva lideratge és un moment clau en la narrativa bíblica, ja que se l'acredita amb la unificació de les tribus d'Israel i l'establiment de Jerusalem com a capital. El regnat de David es caracteritza per la seva habilitat militar, la seva astúcia estratègica i política, i la seva profunda devoció a Déu. Sovint és venerat pel seu paper en portar l'Arca de l'aliança a Jerusalem, simbolitzant la presència de Déu entre el seu poble.
La vida de David és un tapís de triomfs i proves, que reflecteix les complexitats de la naturalesa humana i el poder transformador de la fe. Malgrat les seves imperfeccions, David és recordat com un home segons el cor de Déu, els salms i les oracions del qual expressen una relació profunda amb el Diví. El seu llegat perdura en el patrimoni espiritual i cultural d'Israel i en la tradició cristiana, on és vist com un avantpassat de Jesucrist, el Messies. La seva història anima els creients a cercar la guia de Déu i a esforçar-se per la unitat i la rectitud en les seves pròpies vides.
