Joab, el comandant de l'exèrcit del rei David, va ser encarregat de realitzar un cens d'Israel. No obstant això, va deixar deliberadament fora les tribus de Levi i Benjamí. Aquesta omissió es deu a la forta desaprovació de Joab envers l'ordre del rei, que considerava moralment inacceptable. En el context de l'Israel antic, els censos eren vistos com expressions d'orgull humà o com una falta de fe en la capacitat de Déu per sostenir el seu poble. Les accions de Joab reflecteixen el seu conflicte intern i la tensió entre obeir l'ordre d'un rei i seguir les pròpies conviccions.
La tribu de Levi, tradicionalment separada per a deures sacerdotals, i Benjamí, que tenia una significació històrica única, van ser excloses, possiblement indicant el respecte de Joab pels seus rols especials o la seva protesta contra el cens mateix. Aquesta narrativa subratlla la importància d'escoltar la pròpia consciència i les possibles conseqüències de les decisions preses sense la guia divina. Ens convida a reflexionar sobre l'equilibri entre l'obediència a l'autoritat i el manteniment de la integritat espiritual, animant els creients a cercar saviesa i discerniment en les seves pròpies vides.
