En aquest moment, l'Àngel de l'Etern transmet una directriu divina a Gad, el profeta, qui ha d'informar al rei David sobre la voluntat de Déu. David rep la instrucció de construir un altar a l'era d'Ornan el jebusita. Aquesta ordre arriba en un moment de crisi, ja que una plaga ha caigut sobre Israel a causa d'accions anteriors de David. L'altar representa un lloc de sacrifici i adoració, on David pot buscar la misericòrdia i el perdó de Déu.
La elecció de l'era és significativa. És un espai de separació, on el blat es separa de la palla, simbolitzant la purificació i la renovació. En construir l'altar allí, David reconeix la seva necessitat de la gràcia divina i pren una decisió per restaurar la seva relació de pacte amb Déu. Aquest acte d'obediència no només busca posar fi a la plaga, sinó que també serveix com a recordatori de la importància de la humilitat i el penediment en la vida de fe. Subratlla el poder de l'adoració sincera i l'impacte transformador d'alinear les nostres accions amb la voluntat de Déu.
