El vers de 1 Cròniques ofereix una visió dels registres genealògics de les tribus d'Israel, esmentant específicament Salma i Hareph. Salma és identificat com el pare de Betlem, una ciutat que més tard esdevé central en les narratives bíbliques com el lloc de naixement del rei David i, significativament, de Jesucrist. Aquesta connexió amb Betlem ressalta les profundes arrels del pla de salvació de Déu, teixides a través de les generacions i culminades en el Nou Testament. La menció de Betlem aquí serveix com un recordatori dels inicis humils que condueixen a una profunda significació espiritual.
Hareph, que és mencionat com el pare de Bet Gader, és una altra figura d'aquesta línia. Encara que se'n coneix poc sobre Bet Gader, la inclusió d'aquests noms en el registre genealògic subratlla la importància de les línies familiars i l'establiment de comunitats en la història d'Israel. Aquests registres genealògics són més que simples llistes; reflecteixen la continuïtat de la promesa de Déu i el desplegament dels seus propòsits a través de persones i llocs ordinaris. El vers ens convida a reflexionar sobre com cada persona i cada lloc juguen un paper en la narrativa més gran de la fe i la providència divina.
