El vers presenta els fills d'Israel, conegut també com Jacob, una figura central de l'Antic Testament. Aquests fills són els patriarques de les dotze tribus d'Israel, que constitueixen l'eix de la nació israelita. Cada fill representa una tribu que va jugar un paper significatiu en la història i el desenvolupament del poble jueu. Aquesta genealogia no és només un registre de noms; simbolitza el compliment de les promeses de Déu a Abraham, Isaac i Jacob, assegurant que els seus descendents es convertirien en una gran nació.
La menció d'aquests noms ens recorda la fidelitat de Déu i la importància de la família i el patrimoni en la narrativa bíblica. Subratlla la continuïtat del pacte de Déu i la seva relació contínua amb el seu poble. Les tribus d'Israel són fonamentals per entendre la resta de la història bíblica, ja que estan implicades en esdeveniments clau i profecies al llarg de l'Antic i el Nou Testament. Aquesta genealogia també prepara el terreny per a la vinguda de Jesucrist, que sovint es coneix com el Lleó de la tribu de Judà, connectant les promeses de l'Antic Testament amb el seu compliment en el Nou Testament.
