En aquest verset, Déu ordena al profeta Jeremies que escrigui les paraules que ha pronunciat. Aquesta directriu subratlla la importància de preservar les revelacions divines per a les generacions futures. En instruir Jeremies a documentar aquests missatges, Déu assegura que la seva guia, promeses i ensenyances romanguin accessibles per a les futures generacions. L'acte d'escriure no es tracta només de registrar la història; és sobre crear un testament durador de la fidelitat de Déu i el seu pacte amb el seu poble.
La paraula escrita es converteix en una eina poderosa per ensenyar, recordar i guiar la comunitat de creients. Permet que els missatges de Déu transcendeixin el temps i arribin més enllà de l'audiència immediata. Aquesta pràctica de registrar les paraules divines és fonamental per a la formació de les escriptures, que serveixen com a pedra angular per a la fe i la pràctica en la tradició cristiana. Destaca la naturalesa perdurable de la paraula de Déu i la seva capacitat per parlar a les persones a través de diferents èpoques i contextos. En preservar aquestes paraules, Jeremies exerceix un paper crucial en el manteniment de la continuïtat de la comunicació de Déu amb la humanitat.
