En aquesta escena commovedora, la comunitat es presenta en un estat de profunda aflicció i urgència. Les dones, tradicionalment vistes com les cuidadores i alimentadores, són descrites portant sac, un símbol de dol i penediment. Aquesta vestimenta significa la seva súplica sincera per la intervenció divina. La menció de les verges corrent cap a diverses parts de la ciutat—portes, murs i finestres—il·lustra l'alarma generalitzada i la naturalesa comunitària de la seva resposta. Cada ubicació mencionada simbolitza un punt de vulnerabilitat, suggerint que tota la comunitat està en alerta màxima, buscant protecció i alliberament.
Aquesta passatge destaca el paper de les dones i les joves en la vida espiritual i comunitària. Les seves accions són un testimoni del poder de la pregària col·lectiva i de la importància de reunir-se en temps de crisi. Serveix com a recordatori de la força que es troba en la unitat i l'esperança que es pot extreure de la fe compartida. L'escena evoca un sentiment d'urgència i desesperació, però també transmet una profunda confiança en la providència divina, animant els creients a mantenir-se ferms i units en la seva fe, fins i tot davant de desafiaments aclaparadors.
