David, mentre vivia entre els filisteus, es dedicava a realitzar incursions contra tribus veïnes. Aquestes accions formaven part de la seva estratègia per obtenir recursos i mantenir la seva posició davant Akís, el rei filisteu. En no deixar supervivents, David s'assegurava que ningú pogués informar a Akís sobre la veritable naturalesa de les seves activitats. Això era fonamental, ja que David estava atacant grups que eren enemics d'Israel, no dels filisteus. Les seves accions, tot i que semblaven cruels, eren part d'un pla més gran per protegir el seu poble i complir el seu destí com a ungut per Déu.
El temps de David amb els filisteus va estar marcat per la astúcia i la planificació curosa. Havia de trobar un equilibri entre les expectatives d'Akís i la seva pròpia missió de protegir Israel. Aquesta etapa destaca els desafiaments del lideratge i les decisions difícils que els líders han de prendre de vegades. Les accions de David, tot i ser controvertides, eren impulsades pel desig de garantir el seu futur i el del seu poble, demostrant el seu compromís amb el pla de Déu per a ell.
